Introducció

Hi ha un mètode anomenatBYOD(Bring Your Own Device, Porta el Teu Propi Aparell) que consisteix a fer servir dispositius propis de l’alumne com l’ordinador portàtil, tablet o telèfon en lloc d’utilitzar els de l’escola, institut o centre de treball.

En aquest article ho adaptem a BYOT (Bring Your Own Technology) per crear un llapis de memòria que podrem connectar a qualsevol ordinador i treballar amb el nostre propi sistema i documents. Aquest no fa cap modificació a l’ordinador on s’hi treballa, un cop tret l’USB torna a estar exactament igual que abans de posar.

Quins avantatges té?

  • Portem “a la butxaca” el nostre sistema: aplicacions actualitzades i feina.

  • Més lleuger i compacte que la resta de dispositius com portàtils o tablets.

  • Permet treballar amb ordinadors avariats (quan el problema és del sistema operatiu, ja sigui Windows o Linux).

  • Podeu ferun tastde sistemes comLinkat,Ubuntu,Debiansense instal·lar-los.

  • No realitza cap canvi a l’ordinador on s’utilitza, un cop tret l’USB aquell ordinador està igual que abans de treballar-hi.

Com dur-ho a terme?

1. Tria un USB

Qualsevol memòria USB amb almenys 4 GB i si pot ser USB 3.0 és considerablement més ràpid. Si teniu dades cal que feu abans una còpia de seguretat perquè aquest pendrive serà formatat.

2. Descarrega una distribució de Linux

A la pestanya de descàrregues de Linkat hi ha llistades les diferents versions. Un cop descarregada és recomanable fer la comprovació md5sum per tenir la seguretat que hem descarregat allò que volem descarregar. Per exemple:

usuari@ordinador:~$ md5sum linkat-edu-18.04-amd64.isof03bf4720dd60c02cae125536bb339ed linkat-edu-18.04-amd64.iso

I comprovem que f03bf4720dd60c02cae125536bb339ed coincideix amb el que diu la pàgina web des d’on l’hem aconseguit.

3. Creació de l’USB

3a: des de Windows amb Linux Live USB

El programa LinuxLive USB Creator permet fer USB arrancables (Live) i en funció de ladistribuciótambé persistents en 5 passos:

a1: Seleccionem la unitat on tenim el llapis de memòria, F: en l’exemple:

a2:El segon pas es seleccionar què volem instal·lar i d’on l’obtenim:

  • ISO: Imatge .iso descarregada d’Internet. Al nostre exemple amb Linkat no la detecta com “compatible amb persistència” tot i ser basada en Ubuntu.

  • CD: Disc cd o dvd físic

  • Descarregar: Ens obre un llistat, no gaire actualitzat, per seleccionar quina distribució:

a3:El 3r pas ens permet tenir fins un màxim de 4gb (format FAT32) per emmagatzemar documents i aplicacions o només fer un USB arrancable (live)

a4: El quart pas són les opcions per amagar (ocultar a l’explorador de fitxers de Windows) els fitxers de l’USB i formatar (per esborrar-lo completament):

a5: I per últim, quan totes les icones de semàfors anteriors són de color verd, cliquem sobre el raig per iniciar el procés de creació, ens apareixen diversos avisos:

3b: des de Linux amb mkUSB

El programa mkUSB es relativament recent i encara es troba en un repositori PPA. Amb les següents 3 comandes s’afegeix el repositori, s’actualitzen els índexs i s’instal·la mkusb:

usuari@ordinador:~$ sudo add-apt-repository ppa:mkusb/ppausuari@ordinador:~$ sudo apt-get updateusuari@ordinador:~$ sudo apt-get install mkusb mkusb-nox usb-pack-efi

b1: Un cop instal·lat cal anar a la carpeta on tenim el fitxer .iso amb la imatge i executar:

usuari@ordinador:~$ mkusb linkat-edu-18.04-amd64.iso---------------------------------------------------------------------Usage:mkusb [input-file]# optional parameter---------------------------------------------------------------------d:dus, guidus, mkusb-dus- New, easy to usee: Eleven,sudo -H mkusb-11- Classic user interfacen: NoX,sudo mkusb-nox- original text modeb: Bas,sudo mkusb-bas- basic text mode for old/basic linuxq: Quit---------------------------------------------------------------------Select version of mkusb (d/e/n/b/q)

b2: S’ha de seleccionar “d” (nova, fàcil d’usar ;-) i ja engega l’entorn gràfic:

b3: Aquí triar “p” perquè volem fer un pendrive on quedin guardats els canvis que fem en aplicacions i documents. Apareix un altre quadre amb el llistat de pendrives connectats a l’ordinador, en aquest exemple un Kingston de 32gb.

b5: Quins sistemes d’arranc volem:

b6: L’espai que volem pel sistema operatiu a l’USB, la resta es fa servir com emmagatzematge (com un llapis de memòria habitual):

b7: Cal confirmar per tirar endavant:

b8: El procediment tira endavant. I una mica d’offtopic, un dels aspectes que més m’agrada dels sistemes oberts és que podem triar si mirar com avança la la barra de progrés (finestra de la dreta) o llegir cada acció que va fent (finestra esquerra).

b9: Feina feta, ja tenim l’USB amb el sistema operatiu instal·lat de forma que podrem afegir i eliminar aplicacions i a més tenir espai per guardar fitxers i documents.

4 Engegar amb l’USB

4a: PCs

Els ordinadors normalment ho fan des del disc dur però poden engegar des de diferents dispositius com cd, usb, xarxa... En funció del fabricant cal prémer una tecla a l’inici que sol ser F10 o F12 per a que aparegui un menú on podem triar.

Altra opció és especificar-ho des de laBIOSperò tampoc hi ha una tecla comuna; acostuma a ser F2, F10 o Supr.

4b: Macs

Heu de mantenir la tecla Opció fins que mostri el gestor d’inici, després només cal triar l’USB.

Conclusions

Són dues formes de crear unaeina barataiportableque permet accedir a equips informàtics que no engegen o assegurar-nos que tenim el nostre programari instal·lat quan no sabem de quin equipament informàtic disposarem.

També és important citar que els alumnes poden tenir la mateixa tecnologia a l’escola i a casa i a més a més fer servir un programari obert, lliure de virus i sense incomplir llicències.

results matching ""

    No results matching ""