Introducció
Portar un bon control de les connexions de xarxa en el rack principal i entre aquest i els racks secundaris i saber en tot moment d’on prové qualsevol connexió i en quin port es connecta pot ser molt important depenent del nombre de connexions del centre, ja que en cas d’avaries ens podem trobar armaris de connexions molt complexos de gestionar.
El dia a dia als nostres centres pot haver provocat que, a còpia de temps, anem solucionant els problemes de connectivitat com puguem i si, a més a més, no es va fer una previsió inicial i s’afegeixen components nous, podem acabar tenint un armari de connexions principal com aquest.
Sanejament dels racks
Tant si ens trobem o no en fase de replanteig o de transformació de la xarxa com si el centre ja és transformat o encara no, és important tenir un bon registre de connexions a la xarxa, tenir identificats tots els punts de connexió físics (a les aules, despatxos, etc) i alhora saber a quin panell (patch panel) i armaris (racks) estan connectats aquests elements.
Com que la configuració dels elements de xarxa (concentradors) establerta des del Departament d’Ensenyament implica que determinats ports de commutadors estiguin fixats per a connectar-hi elements concrets (per exemple, VLAN’s o ports del servei d’impressió), a l’hora de fer el sanejament del rack cal tenir perfectament controlades aquestes assignacions o ens podem trobar que, després, determinats elements no tinguin accés a la xarxa.
Amb aquesta finalitat, una bona eina és tenir unataula de registreson puguem trobar fàcilment l’espai on podem tenir un problema o avaria i el punt de connexió.
Aquesta taula pot estar preparada amb formats condicionals perquè les caselles ja quedin d’un determinat color quan s’escriu un text en concret i lligat al color del cablejat (com explicarem més avall). També podem fer llistats desplegables per poder emplenar les dades amb més facilitat (dades / validació de les dades a Google Drive) així com fer ús de filtres o cerques per paraules clau.
Reconfiguració
Un cop tenim tots els cables trets (però tenim ben definides totes les connexions), podem aprofitar per a fer una distribució més lògica dels elements.
Cal identificar i etiquetar també de manera visible i lògica els diferents elements:
RX : Identifica el número de rack (armari de connexions)
PX: Indica el número de patch pannel
XX: indica punt de connexió dins pacht panel
SW : Identifica el número de switch
Exemple: R0-P1-03: Punt de connexió 3(03)del patch pannel 1(P1)situat al rack 0(R0).
Cal etiquetar, per tenir perfectament identificats, tots els elements: racks, concentradors, ports i rosetes en els diversos departament de centre.
El criteri que suggerim per disposar els diferents elements en els racks és posar elrouter principala dalt de tot i després anar posant elspatch pannels, passafils i switchos.
Router
Patch Pannel 1
Passafils 2
Switch 1
Patch Pannel 2
Passafils 2
Switch 2
Llavors, comencem a reconnectar pels enllaços a d’altres racks (vermell); després, connexions de secretaria i direcció (blau); seguim amb servei d’impressió (lila); després, punts de xarxa de les antenes sense fils (taronja); qualsevol altra element diferenciat; i acabem, amb els elements de xarxa estàndards (blanc).
Tot el cablejat que posem cal que sigui decategoria 6per aprofitar les característiques dels elements de xarxa ja que aquests, com a mínim, treballen a 1Gbps.
Entre els diferents racks del centre la connexió està duplicada, per tant, tenim dos enllaços que venen des de cada rack secundari fins al rack principal.
També, tindrem present que elsarmaris rack haurien de ser d’una fondària de 600mm. mínim perquè puguin acollir tots els elements de xarxa necessaris.
Per altra banda, és important seguir la codificació en colors del cablejat de xarxa segons la seva funcionalitat (com ja s’ha avançat anterioment). Així, el criteri suggerit és:
- enllaços entreracks en vermell
- a punts dexarxa estàndard en blanc,
- a punts dexarxa sense fils en taronja,
- a punts desecretaria o direcció en blau,
- a punts deprofessorat en verd,
- a elements dels diferentsserveis d’impressió en lila,
Podem afegir més colors si ens cal diferenciar algun element més.
Finalment, i un cop tot el cablejat ben estructurat, podem penjar una còpia de la taula de registre de connexions en la part interior de la porta del rack principal per així poder tancar-lo.
Conclusions
Quan falla la connexió de xarxa acostuma a ser una situació força crítica donada la dependència que tenim en els centres d’un bon accés a servidors (de dades, d’impressió) i, a Internet, per poder fer la nostra tasca.
Per això, tenir tots els elements de la xarxa ben estructurats i identificats ens permetrà poder resoldre situacions de mal funcionament de forma ràpida i eficaç.
Per bé que el sanejament dels diferents elements i reconfiguració del cablejat la poden fer serveis de manteniment extern, recomanem fer o participar en el sanejament dels racks a fi de conèixer bé com s’estructuren i gestionen i ser eficaços en el sentit plantejat en el paràgraf anterior.
Recursos
Recomanacions cablejat estructurat. Àrea TIC, Serveis Territorials de Tarragona. Departament d’Ensenyament.